dilluns, 23 de març del 2015

EDUCACIÓ: una responsabilitat de totes les santjoanenques

Encara que no hi ha dades definitives de l’abandonament escolar a Sant Joan Despí (els inspectors es neguen a donar-les) és ben sabut que l’abandonament escolar al nostre municipi és proper al de la resta del país. Sant Joan Despí podria obtenir millors resultats acadèmics si no fos, d’entrada, per una sèrie de factors que en dificulten la millora i que perpetuen l’actual abandonament escolar. 

Com s’hi ha referit un exdirector de diferents centres de primària al municipi, hi ha una doble xarxa pública-concertada en l’oferta educativa (especialment a primària i secundària). Això implica la segregació segons l’origen socioeconòmic: aquelles famílies que poden costejar una educació concertada, amb honroses excepcions, ho fan. No descobrim res de nou si afirmem que els resultats acadèmics van molt lligats als recursos i la formació de la família (sovint dos factors entrelligats). Aquesta doble xarxa implica una primera  segregació.



Però a Sant Joan Despí existeix una altra xarxa que és entre els propis centres públics, entre, diguem-ho així, “centres amb més prestigi” i “centres amb menys prestigi”. És el cas Ferrer i Guàrdia – Salvador i Pedrol o del Roser Capdevila respecte el Pau Casals i l’Espai3. Cal acabar amb aquestes dues xarxes. Els alumnes treballen millor en ambients heterogenis, amb companyes de diferents procedències, sexes i orígens socials perquè desenvolupen valors com el respecte, la tolerància i la inclusió. A més, la diversitat és un dels principis bàsics de qualsevol sistema educatiu que pretengui ser veritablement públic perquè és l’única manera de corregir les enormes desigualtats en què arriben als centres educatius els alumnes.

A tot això, cal afegir-hi l’enorme retrocés que ha patit l’educació pública a tots els nivells i de manera generalitzada a tots els centres de Catalunya. Això passa pel no cobriment de les substitucions, les retallades salarials dels professionals educatius (segons CCOO, han perdut el 40% del seu poder adquisitiu), una desmotivació acadèmica generalitzada (que a Sant Joan Despí és propera al 32%). A aquesta dramàtica situació cal afegir-hi la tan sonada “massificació de les aules” que no és una altra cosa que no corregir amb més recursos un augment de la natalitat fa uns quants anys. La conseqüència és clara: a Sant Joan Despí hi ha grups-classe amb 35 alumnes, fet que dificulta molt el tractament individualitzat de l’alumne.



No és menys important l’augment desmesurat que han patit els preus per accedir a les llars d’infants. Al nostre poble, als centres de titularitat nacional, es paguen uns 135 euros mensuals per portar la nena o el nen a una escola bressol. Això és absolutament inassumible per a la majoria de les famílies. Els centres municipals (i que depenen de l’ajuntament) encara són més inaccessibles: els preus poden superar els 170 euros mensuals sense menjador.

Cal actuar a nivell municipal amb claredat i trencar d’arrel amb la doble xarxa. Això passa per augmentar la presència veïnal en aspectes educatius, implicant-s’hi, en primera instància, les famílies, i en segona instància, les entitats i organitzacions diverses del municipi. Cal fer una feina d’informació prèvia, potser no totes les famílies podran triar el centre que més els hi agrada o que més desitjarien, però això beneficiarà el conjunt de la comunitat i evitarà la segregació per centres.



També cal mobilitzar-se contra les polítiques regressives en matèria educativa, condemnar enèrgicament les retallades sense titubeigs. És una responsabilitat de totes. El futur d’una generació està en joc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada