Anna Gabriel "La Veritable lluita és fora de les institucions"

Guillem Amatller

"No puc tinc CUP", així bromejava la nostre entrevistada respecte el temps que li treu la seva militància. I esquè entre la docència (és professora de dret a la UAB) i la seva participació política al projecte de la CUP, l'Anna Gabriel té poc temps per a altres tasques. L'Anna ens espera al vestíbul de la facultat de Dret. Parla amb el que sembla una altre professora, d'una manera molt distesa i somrient. Manté aquests tarannà també amb nosaltres, a punt d'entrevistar-la. Fins que arriba la primera pregunta. Toca parlar de política.

Anna Gabriel és professora de Dret a la UAB / Foto: Santi Costa

La teva família va pertànyer al moviment obrer

La meva família materna era militant de la CNT, encara que la meva mare es va fer militant comunista i el meu tiet trotskista. A la família del meu pare eren tots miners, però el meu pare no militava a cap organització.

Que hi vas aprendre d’aquest ambient?

L’ambient en què em vaig criar ha determinat una bona part de la meva manera d’entendre la societat. A casa sempre s’ha parlat de política. El meu pare i el meu avi van anar a donar suport a l’ajuntament quan Tejero va donar el cop d’Estat, mentre que a les dones els tocava quedar-se a casa. Quan sortia de l’escola, en comptes d’anar a fer els deures, anava a la sala de plens de l’Ajuntament amb la meva mare, que era regidora de PSUC. Per tant, en l’ambient en què m’he criat, política i vida social són dos conceptes indestriables.

Encara que de vegades costa una mica parlar de política en els temps que corren. Notes certa pressió per no parlar-ne?

És un llastre de la dictadura franquista, que va impregnar en el més profund del nostre poble la por. Depenent la teva militància política, et podia caure la pena de mort. També hi ha un cert desprestigi sobre la política, encara que segons quins partits és normal que no rebin la confiança del poble.

I en el terreny professional?

Entre els professors d’universitat està molt mal vist parlar de política. Costa molt parlar-ne. I crec que és un error. Tots els professors tenen una ideologia i crec que és honest explicar-la, no per convèncer a ningú, sinó per dotar als alumnes d’unes bases interpretatives sobre el que s’està tractant

Com ha canviat la manera de percebre la realitat per part dels teus alumnes des de l’inici de la crisi econòmica?

Jo sempre començo les classes amb un article. Un d’aquests articles és del SAT, el sindicat de treballadors d’Andalusia. És curiós que una part molt important de la classe dóna ara suport a accions com les expropiacions de supermercats que fa anys estaven molt mal vistes

Estan més implicats en política?

Costa de saber. El que sí és cert és que han proliferat les assembles de facultat, cada vegada es dóna major suport a les vagues d’estudiants. Hi ha més consciència, però no se si serà un fet permanent o eventual

Això té a veure amb la lluita fora de les institucions.

Ara mateix tenim unes institucions en mans d’una minoria. Tota lluita fora de les institucions és més legítima i més necessària. Aquesta lluita fora de les institucions és més útil i serà el motor del canvi. Cal que hi hagi lluita fora les institucions per revertir l’actual model.

Això vol dir que cal desestimar les institucions?

De cap manera! El que passa és que  ara per ara no tenim unes institucions revolucionàries. Em refereixo a institucions que defensin els interessos  de la majoria. Per exemple, les institucions del període republicà si que ho eren d’útils, o les impulsades pel govern veneçolà.

I per què la CUP decideix formar part de les Institucions?

Perquè es concep la institució no com un agent promotor del canvi. Es concep la institució com un espai on es porten reivindicacions del Carrer. Estar al Parlament també serveix com a caixa de ressonància,  és una manera de què el nostre missatge arribi molt més lluny.

Des d’aquest punt de vista, estan sent útils els tres parlamentaris de la CUP?

Em remeto a les opinions que ens arriben a les assemblees obertes o a les opinions de diverses xerrades. Ens adonem que simpatitzants estan començant a interessar-se pel nostre projecte polític. A més, també estem fent de tensors respecte els partits tradicionals, estem fent que s’hagin de moure una mica. També accedim a més informació que intentem aportar a les lluites fora de la institució

A partir de la crisi neixen noves opcions polítiques com Podemos i Procés Constituent. Quina opinió hi té?

Desperten esperança i posen en marxa un motor de voluntat de canvi molt lloables. El problema és que neixen de lideratges molt clars: Podemos gira al voltant de Pablo Iglesias i Procés Constituent de la ma de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Però fan molt més bé que malament: estan aportant un discurs anticapitalista i permeten la irrupció de moltes persones a la vida política.

Però d’aquestes iniciatives s’hi parla poc als mitjans. És possible una nova manera de comunicar?

Sort en tenim de les xarxes. Ara hi ha setmanaris alternatius que recullen una nova manera d’expressar-se i d’entendre el periodisme

Parlant d’aquest nou escenari. Fa uns anys hi apareix la Directa. Té possibilitats de consolidació?

Ha progressat molt des de la seva creació. Els subscriptors van fer un gran esforç per adaptar el mitjà als nous temps. El problema és que a la facultat de periodisme els professors que parlen de la Directa  són molt pocs. Una societat sense periodisme d’investigació és una societat poc informada. Jo sempre intento fer saber que existeix la directa, un mitjà de comunicació alternatiu, compromès i d’investigació.

Els mitjans de comunicació tradicionals han sostingut que el pas de la dictadura a la transició va ser modèlic. Hi està d’acord?

Se’ns va plantejar com una transició modèlica, però no ho va ser. Els vencedors ens han explicat la seva versió de la història. Si parléssim amb les germanes de Puig Antic veuríem quina opinió tenen, o els familiars dels obrers de Victòria . La transició no va ser modèlica perquè no vam acabar amb un règim dictatorial. L’actual judicatura no es va alterar respecte el període franquista, es va impedir que es revisés qualsevol vulneració dels drets humans durant l’etapa franquista. Es va tancar la porta a que els familiars dels torturats demanessin explicacions i justícia. Això no es pot anomenar una transició modèlica.

Si bé és cert que noves forces estan en auge, la gent continua donant suport als partits tradicionals

Bé, això s’explica a partir de la por. Molta gent ha optat per aquestes opcions moderades per la por acumulada durant el franquisme. Gent senzilla, honesta, amb bona fe ha tingut por de no avalar opcions alternatives, crec que no ho han fet de mala fe. Molta gent que vota a ICV, Izquiera Unida, el PC, el PSOE ho han fet pensant que feien el millor per a la majoria. Potser des de fa uns anys aquests partits estan de capa caiguda. Actualment, molta gent no vota o vota en blanc. Nosaltres em proposat que els escons en blanc quedin representats, però tots els partits han votat en contra.

Si la militància et proposés com a portaveu del grup parlamentari CUP, t’hi presentaries?

(Dubte durant uns segons, després riu). Jo com a membre d’una organització assembleària sempre m’he degut a l’assemblea. Em costa imaginar-me desobedient a la meva gent. Mai he entrat a militar perquè la meva vocació fos ser diputada. Crec que és recomanable que qui es presenta a unes eleccions ha de ser escèptic a presentar’s-hi.